Vall del Riucorb
Iniciem la ruta a Vallfogona de Riucorb, davant de l'hostal del Rector. A primera hora de dissabtes i diumenges està tancat.
La Vall del Riucorb és de fet una vall no massa ampla que forma una depressió entre dues plataformes de muntanyes. Mirant cap a llevant (com a la següent foto), a l'esquerra hi queda l'inici de la Segarra mentre que els turons de la dreta són l'inici de la Conca de Barberà. El riu ressegueix la vall de llevant a ponent.
Comencem la ruta a Vallfogona per la carretera comarcal que veiem a la imatge superior. Sortim de Vallfogona en direcció a Santa Coloma de Queralt. Passat el balneari entrem en un camí sense asfaltar i poc després pugem cap a Albió i els altiplans que dónen a la Segarra per un trencall que hi ha a l'esquerra de la carretera. És un kilòmetre i mig de pujada suau. A la imatge següent podem veure Albió des del fons de la vall.
Arribem a Albió. En veiem l'esglèsia a continuació. Al poble només hi ha un bar però no sempre és obert. També és el lloc de venda de formatges Sant Gil d'Albió.
Des d'Albió seguim el GR cap a Suró. La pista passa entre camps de blat i fa una pujada suau fins al poble. Aquesta zona és el límit entre la Segarra i la Conca de Barberà. Diverses pintades pel camí manifesten que sobretot del cantó de la Segarra no estan gaire conformes amb l'actual divisió comarcal.
Arribats a Suró baixem per una pista no asfaltada fins a Llorach. Des d'aquí resseguim el fons de la vall en direcció a Vallfogona per la carretera. No hi ha pràcticament trànsit. Una mica abans del pont sobre el riu Corb trenquem a l'esquerra i comencem la pujada a Savallà del Comtat per un camí asfaltat. Tot plegat fa uns 3 kilòmetres, però només el primer té uns repetxons importants. A la resta el desnivell és més suau.
Savallà del Comtat és un poble força solitari que es troba dalt del turó. Té els darrers empedrats i racons interessants.
Des de Savallà planegem cap a Segura. La pista voreja camps de conreu i boscos. Els verds de la Segarra a l'abril i maig tenen una àmplia gama de tonalitats de verd. El camí passa per un altiplà. A l'esquerra ens queda la Conca de Barberà i a la dreta la Vall del Riucorb.
La Vall del Riucorb és de fet una vall no massa ampla que forma una depressió entre dues plataformes de muntanyes. Mirant cap a llevant (com a la següent foto), a l'esquerra hi queda l'inici de la Segarra mentre que els turons de la dreta són l'inici de la Conca de Barberà. El riu ressegueix la vall de llevant a ponent.
Comencem la ruta a Vallfogona per la carretera comarcal que veiem a la imatge superior. Sortim de Vallfogona en direcció a Santa Coloma de Queralt. Passat el balneari entrem en un camí sense asfaltar i poc després pugem cap a Albió i els altiplans que dónen a la Segarra per un trencall que hi ha a l'esquerra de la carretera. És un kilòmetre i mig de pujada suau. A la imatge següent podem veure Albió des del fons de la vall.
Arribem a Albió. En veiem l'esglèsia a continuació. Al poble només hi ha un bar però no sempre és obert. També és el lloc de venda de formatges Sant Gil d'Albió.
Des d'Albió seguim el GR cap a Suró. La pista passa entre camps de blat i fa una pujada suau fins al poble. Aquesta zona és el límit entre la Segarra i la Conca de Barberà. Diverses pintades pel camí manifesten que sobretot del cantó de la Segarra no estan gaire conformes amb l'actual divisió comarcal.
Arribats a Suró baixem per una pista no asfaltada fins a Llorach. Des d'aquí resseguim el fons de la vall en direcció a Vallfogona per la carretera. No hi ha pràcticament trànsit. Una mica abans del pont sobre el riu Corb trenquem a l'esquerra i comencem la pujada a Savallà del Comtat per un camí asfaltat. Tot plegat fa uns 3 kilòmetres, però només el primer té uns repetxons importants. A la resta el desnivell és més suau.
Savallà del Comtat és un poble força solitari que es troba dalt del turó. Té els darrers empedrats i racons interessants.
Des de Savallà planegem cap a Segura. La pista voreja camps de conreu i boscos. Els verds de la Segarra a l'abril i maig tenen una àmplia gama de tonalitats de verd. El camí passa per un altiplà. A l'esquerra ens queda la Conca de Barberà i a la dreta la Vall del Riucorb.
Els camins són poc transitats. Tot i així hi arriben mostres urbanes que contrasten una mica. Aquest miralls no deuen reflectir massa intensitat de trànsit, suposo.
Entrem a Segura. Travessem el poble i anem a buscar el GR que baixa cap a Saladern. De totes maneres no baixarem pel GR, ja que és un corriol estret, sinó per una pista que segueix la mateixa direcció i que baixa entre camps de conreu i boscos.
Segura
Segura
Molí de la cadena.
I per acabar algunes imatges de flors de prop del camí. En aquesta época hi ha tot una explossió de colors i formes a la vora dels marges.
Segura
Per agafar la pista cap a Saladern prenem inicialment la que va a Vallfogona i immediatament després de l'indicador del GR trenquem a l'esquerre per una pista ampla. A la primera bifurcació agafem el camí de l'esquerre, el que fa més baixada. El de la dreta acaba en uns camps de conreu.
Segura
Al final de la baixada arribem a Saladern. Un molí i quatre cases, si hi arriba. Seguim els indicadors cap a Vallfogona i anem per una pista ampla. A pocs kilòmetres arribem al molí de la Cadena.
Molí de la cadena.
En aquest punt tornem a arribar a la carretera. Trenquem a la dreta i arribem a Vallfogona.
I per acabar algunes imatges de flors de prop del camí. En aquesta época hi ha tot una explossió de colors i formes a la vora dels marges.
posted by Amatller at
9:22 AM
|
0 comments
